1 de Novembre. Tots Sants. La castanyada

  

Els inicis de la festa de tots sants data del segle IX, l´ església destina aquesta festivitat a la memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i la defensa de la fe cristiana. En ella s´ integren tota una sèrie de ritus Cèltics, dedicats al avantpassats. La festa de Tots sants és doncs, una festa dedicada als familiars difunts. Era costum, fer cerimònies i oracions, oferir llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, de que els difunts que encara no haguessin assolit la pau, trobessin el camí. Dels costums propis de tots sants ni ha tres que encara es mantenen amb força avui dia:

Visites als difunts:

La tradició de portar flors als difunts el dia 1 de Novembre (Tots Sants) o el dia 2 (Diada del Difunts) és un costum d´ origen romà. Els romans feien aquestes visites en èpoques de collita. Quan el cristianisme va adoptar el costum, va tractar de traslladar-lo a les festes majors, derivades i continuadores de les collites. D´ aquí que, en alguns llocs, encara avui el segon o tercer dia de la festa major estigui dedicat als difunts.

                        La Castanyada:

Antigament la castanyada era un àpat familiar dedicat als morts i que venia a ser la resta dels antics àpats funeraris. A més de les castanyes torrades, es mengen també moniatos i panellets i es beu vi dolç. Tradicionalment, la castanyada havia tingut un to sever i de culte, que manifestava el respecte als difunts, sovint s´ acabava la vetllada passant el rosari per les seves animes.

A l´ actualitat, la celebració a pres un aire festiu i les castanyes solen reunir les famílies i grups d´ amics per fer gatzara.

Algunes cultures tenien la creença que per cada castanya menjada la nit de Tots Sants es lliurava una anima del purgatori.

                                                       Els panellets:

Un dels costums més dolços d´ aquest dia és el dels panellets. Antigament els panellets rarament es compraven; la gent els adquiria participant en rifes que es feien durant gairebé tot el dia , o s´ els feia a casa. Amb l´ arribada de les pastisseries, es va estendre el costum de comprar-los i les rifes van acabar desapareixent. Era costum menjar els panellets a la nit, desprès de sopar i hom els hi atorgava un sentit sagramental. Possiblement es tracta de la pervivencia dels antics pans votius, en aquest cas oferts als difunts.