Un dels animals més gran del món és un invertebrat. Es tracta del calamar gegant. Aquest animal, que viu a les profunditats marines, pot arribar a mesurar catorze metres de llarg, dels quals aproximadament vuit o deu pertanyen als llarguíssims tentacles.
Documental: Calamars gegants
El calamar gegant
Avui en dia encara no se sap si aquesta història va passar de veritat o no, però s’explica des de l’època dels romans a Catalunya.
A la ciutat d’Empúries, en el barri de pescadors hi vivia l’Aureli, un dels pescadors més valents d’aquells temps. Per sortir a pescar, tenia una barqueta de fusta que no deuria ser més gran que una banyera i per arribar a lloc utilitzava dos rems de fusta que els hi havia regalat el seu avi. Ell sempre sortia a la mar, tant si feia bo com si no.
Un dia, com qualsevol altre, va sortir a pescar calamars abans no es pongués el sol, després de remar durant una hora i mitja va tirar l’ancora i va llençar la potera a l’aigua. (La potera és un aparell format per un plom recobert d’un fil blanc i una multitud d’agulles en forma d’anella). Era molt estrany, s’estava fent fosc i encara no n’havia tret ni un. Un cop de nit, uns núvols van començar a tapar la lluna fins a quedar-se a les fosques. Alguna cosa estava passant, de cop, la barca va començar a girar sobre si mateixa fent cercles, l’Aureli tremolant de por, continuava tenint el fil a l’aigua, i de sobte ZZZZZZZAAAAASSSSSSS!!!, alguna cosa s’havia enganxat a la potera i estirava com mai res havia vist. Veient que les mans se li tallaven i no podia aguantar-ho més, va lligar el fil de pescar a la cornamusa de la barca per mirar d’aturar allò. Però aquella bèstia continuava tirant, la barca estava ancorada, hi havia el perill de que es trenqués, quedés esmicolada, i fins i tot s’enfonsés. Així que el pescador, sense pensar-ho, va deixar anar l’ancora i va deixar que allò que tenia enganxat al bot l’anés arrossegant mar endins.
Va estar amb els ulls tancats i agafat amb totes les seves forces a la barca, amunt i avall fins que els primers rajos de sol començaven a sortir. De cop, l’animal va deixar de tirar i tot es va calmar, l’Aureli no sabia si s’havia desenganxat o ja havia perdut totes les seves forces. Amb molt de coratge va començar a recollir la potera. Amb el pes que feia, va veure com encara estava enganxada i mentre l’anava pujant anava veient com lo que havia pescat era un calamar, UN CALAMAR GEGANT, mai havia vist res igual. Molt nerviós, el va acostar fins a la barca, l’animal feia més de 3 metres de llarg. Al ser impossible carregar-lo sencer a la barqueta, la única solució que se li va acudir va ser tallar-lo a rodelles. Finalment, rendit va tornar remant fins a la ciutat.
Preocupats perquè no havia anat a dormir a casa, l’esperaven al port, familiars, amics i altres pescadors. En veure’l van anar corrents amb altres barques a ajudar-lo a arribar. Un cop a port, per celebrar la valentia de l’Aureli i l’alegria d’haver pogut pescar aquell calamar, van arrebossar les rodelles amb farina i ou i van fregir-les perquè tothom pogués tastar-les.
És per això que tot hi haver passat tant de temps, encara ens recordem dels romans quan mengem els calamars a la romana.
-----
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada