El Drac Glaç
Conta aquesta història que fa molt i molt de temps, en un petit indret del món, vivia en Leo, un jove caçador, acompanyat del seu gran i fidel amic Max, un gos.
Com cada dia, de bon matí, en Leo sortia a explorar pels voltants del bosc. En el seu recorregut, sempre passava a saludar a la Melina, la fada del bosc i reina de les flors. Aquell dia la Melina estava trista i atemorida.
Lily, la flor més alegre de tot l’ entorn, li acabava d’anunciar que en pocs dies arribaria al bosc el temible drac de tres caps que assetjava tots els pobles del voltant.
En tornar del seu passeig, en Leo es va trobar la Melina qui li advertí:
- Leo, Leo!! Para bé les orelles. La Lily m’ha explicat que d’aquí pocs dies vindrà el drac. Estem en perill!.
Molt amoïnat en Leo va respondre:
- Ràpid, hem d’avisar al poble i pensar alguna solució.
En Leo, en Max i la Melina van sortir corrent cap al poble per comunicar la mala notícia:
“Estimat poble, estem a punt de patir una gran tragèdia. Ens informen que vindrà un drac anomenat Glaç, amb ulls vermells, tres caps i que treu foc pels queixals. També té dues cues plenes d’escates verdes i dures, dues ales grosses i dues potes amb ungles ben esmolades.”
Els ciutadans van començar a posar-se neguitosos. Algunes veus deien:
- Hem de fer alguna cosa urgentment. Ens hem de preparar per la pitjor cosa.
Altres veus cridaven:
- Això que dieu és completament mentida, contes xinesos, mentiders!!
- Aquells que estigueu d’acord, demà al matí començarem el nostre entrenament i prepararem trampes per tal que aquest Glaç no arribi al nostre poble – exclamà en Max.
La Melina va anunciar:
- Dones, sereu les encarregades de preparar xarxes per atrapar al drac i, en el moment de l’arribada, de vigilar a tots els nens i nenes del poble.
L’endemà, en Leo i en Max van estar esperant als ciutadans per formar grups de vigilància, producció d’armes i estratègies per defensar-se, però només va assistir la meitat del poble.
- No serem prou per lluitar!
- Necessitem ajuda de la Melina. És possible que ella pugui fer algun conjur per aconseguir més guerrers –rumien en Max i en Leo.
- Melina, Melina necessitem la teva ajuda! Hem pensat que podries fer un conjur per hipnotitzar els ciutadans que no creuen en el perill. A més a més, podries donar-li mobilitat a la Lily.
Seria la flor missatgera i ens podria anar avisant de la distància on es trobi el drac– proposen el caçador i el gos.
Llavors la Melina es va posar a preparar dins del seu arbre màgic la poció màgica: Una maduixa, pètals de roses, ungles de trol, taronges podrides, babes de cargol, arrels de flor i una mica de pol•len màgic de la seva vareta-flor!.
Mentre remenava la poció anava dient les paraules màgiques:
– Abracadabra, pota de cabra, màgia de flors... amb una mica de pet de trol i unes babes de cargol jo faig la meva poció!
En un petit pot la Melina va guardar una part de la poció màgica i li va oferir a la Lily que en begués.
- Tens una missió molt important. Les teves arrels s’arrancaran de la terra i podràs caminar. Aniràs a la cova màgica que hi ha al cim de la muntanya on trobaràs una pedra màgica que et dirà el futur.
Gràcies a la màgia, la Lily va assolir exitosament la seva missió i un cop dins la cova va veure a través de la pedra: la Melina segrestada, la Lily atrapada dins la cova, tot el poble unit lluitant contra el drac, Max salvant la Melina, en Max transformat en persona...
Tot just la Lily va acabar de mirar el futur quan el sostre de la cova començà a enfonsar-se, les parets tremolaren com si fossin de xiclet i tot s’ensorrà en un tres i no res, deixant la Lily atrapada entre les pedres.
Com que la Lily trigava molt en tornar, la Melina va decidir anar a buscar-la a la cova. Però, amb tan mala sort que de camí va ser segrestada pel temible Glaç que rondava per allà. El drac la va tancar a la torre més alta del seu tenebrós castell al mig del bosc encantat.
El ferotge drac va continuar el seu camí fins arribar al poble. Només entrar-hi va caure en una de les trampes que havien preparat els ciutadans.
El poble ja es disposava a matar el drac amb pals i pedres quan aquest els hi va advertir:
- Si em mateu, mai no sabreu on és la Melina!
En Leo va contestar-li:
- Digues on és la nostra fada o et congelarem el morro i mai més podràs treure foc pels queixals!
- No, si us plau. Seria la meva perdició, no seria mai més un drac de veritat sense escopir foc! D’acord us ho diré. La Melina és a la Torre que hi ha enmig del bosc encantat! - va dir el drac.
En Leo i el seu fidel amic Max van ser els voluntaris per anar a la Torre.
Després de caminar uns quants dies, van arribar al bosc encantat i a l’entrada un guardià els va tancar el pas i els hi va dir:
“Amics meus per poder passar
una endevinalla heu d’escoltar.
Si l’endevinalla endevines
Salvaràs la la Melina.
Si no ho endevineu
De ben segur que morireu.”
En Leo va contestar:
L’endevinalla volem escotar
Per poder-la endevinar.
Aquí la teniu, valents!
- Què va darrera d’un gat negre?
En Leo i en Max van rumiar la resposta abans de contestar...
- La cua!
- Endevinalla, endevinada! - diu el guardià. – Podeu passar.
Després de creuar el bosc sense perill van arribar a la Torre. Van pujar els 256.879 esglaons i van rescatar a la Melina. La fada del bosc els va recordar que la Lily encara era dins la cova màgica i que també havien de rescatar-la.
Tots tres van anar a la cova, però es van trobar la entrada tapada amb una enorme pedra. En Leo no podia moure-la tot sol. Llavors, la Melina va decidir convertir en Max en persona. Entre els dos van aconseguir desplaçar la pedra i accedir dins la cova.
Exitosament, van poder salvar la Lily i tots quatre van tornar al poble, contents i feliços.
Finalment, el drac, molt penedit, va ser perdonat de mort a canvi de convertir-se en vigilant del poble. I mai més aquell poblet estaria en perill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada