Són els animals que tenen columna vertebral, és a dir, una estructura articulada d'ossos que serveix per protegir la medul•la espinal. La columna vertebral també s'anomena espina dorsal en els peixos i animals de quatre potes. Actualment es coneixen unes 50.000 espècies de vertebrats.
LES AUS
El seu cos està format per: cap, tronc i extremitats
Al cap hi tenen dos ulls amb parpelles, una boca sense dents en forma de bec ,i sobre ell dos orificis nasals. Darrera els ulls i sota les plomes hi ha la membrana del timpà, per lo cual poden escoltar.
El coll separa el cap del tronc. D'ell surten dues ales i dues potes, el tronc s'acaba en una cua curta.
Tenen el cos recobert de plomes i la temperatura del seu cos és constant. Les plumes que el cubreixen els hi serveix per no tenir fred i per volar.
Classes d'aus: De quins tipus n'hi ha ?
Fet per Alvaro ExpósitoTots tenen plomes. Ni ha que volen, i que no volen.
Els que volen són els que pessen menys i els que tenen el cos més lleuger, i els que no volen son els que pessen més. Tots els que volen són petits ni han que tenen un plomatge lleig com el corb però altres bonics com l'abellerol. També parlen alguns com el lloro o la cotorra.
Un exemple dels que no volen és l'estruç o, també, la gallina i el pingüí. Però un dels que volen és l'abellerol o el típic pardal.
Les ratites: són aus no voladores com l'estruç, el ñandú, el causuari i el kiwi
Les anátides: tenen el bec pla i les potes amb forma d'aleta. Uns exemples d'ells són els cignes i els anecs.
Les rapinyaires: Tenen bec punxegut i fortes urpes com per exemple l'àligua Real.
Les gallinacies: Són aus rabassudes que passen molt temps trepitjan terra. Un exemple d'ells és la perdiu la gallina la gualla
Els camallargs: Són aus molt relacionades amb l'aigua. És un exemple d'ells el Bernat Pescaire
Els paseriformes: Són ocells tipics adaptatas per subjectar-se a les rames com seria un exemple el Pardal.
L'alimentació: Què i com mengen ?
Fet per Judith Santos
Hi ha ocells que són herbívors. com el colom, que menja llavors, d'altres són carnívors com l'oreneta que s'alimenta d'animals petits, el bernat pescaire que menja peixos i amfibis i les àguiles que cacen animals petits com ratolíns o conills de bosc.
Els ocells agafen l'aliment amb el bec i en fan trossos que van a parar al pap que es on s'estoven els aliments. D'allà passen al pedrer, on es barregen amb pedretes que ajuden a triturar-los. A l'intestí, les substàncies nutritives són absorbides i les restes són expulsades per la cloaca.
Els millors caçadors són els rapinyaires. També hi ha ocells que són carronyaires, és a dir, s'alimenten d'animals que ja són morts. El voltor menja animals carronyaires. Els carronyaires tenen el cap pelat per poder-lo ficar a dins de l'animal que s'estan menjant.
La reproducció: Com venen al món ?
Fet per Nerea Miquel
La reproducció és una de les etapes més importants en la vida dels ocells per assegurar l'espècie. Durant aquest període el plomatge dels mascles presenta colors vius que exhibeixen davant les seves companyes.
Les aus neixen d'un ou. Si tinguessin les cries a la panxa no podrien volar.
Normalment les femelles ponen ous una vegada a l'any, però pot ser que en pongui dos o tres. Els ponen a la primavera perque així s'asseguren de tenir menjar per les cries.
Els ous tenen una estructura semblant, però la mida varia segons l'espècie. Són de diferents colors perquè es camuflin en la natura i els depredadors no els trobin.
El moviment: Com es desplacen per l'aire ?
Fet per David Martínez
La major part de les aus es desplacen per l’aire i van més ràpid que les que es desplacen per terra.
Els ocells tenen un esquelet molt lleuger. La majoria dels seus ossos són buits, per tant pesen menys i per això poden volar.
Hi ha aus que no poden volar perquè les seves ales s’han anat reduint i pesen massa. L’au més típica d’aquest grup és l’estruç que pot arribar a pesar 150 Kg. El pingüí tampoc pot volar però sap nedar.
Les migracions Quan arriba l'hivern algunes aus se'n van cap a llocs on puguin trobar menjar i un clima més temperat, és la migració. Així algunes aus migratories que a l'estiu viuen al nord venen a passar l'hivern al nostre pais, com la guatlla i alguns ànecs.
D'altres, que a l'estiu són aquí, quan bé l'hivern marxen cap a països més càlids, un exemple d'ells és l'oreneta o la puput.
Hi ha alguns tipus d’ocells que fan la migració en bandades i altres que la fan sols. Les bandades hi ha vegades que van desordenades i altres van a fila d’un i altres formen una V.
Curiositats dels ocells: Sabies que ....
Fet per Marc Lagraña
El corb pot arribar a complir 69 anys.
El còndor dels Andes pot fer 65 anys en llibertat i 100 en captivitat.
La cornella tira nous a la carretera perquè els cotxes que passen li facin de trencanous.
Els voltors fan servir pedres per trencar la closca de l’ou i menjar-se’n el contingut.
El cucut pon els ous als nius dels altres ocells, i els deixa allà perquè la mare alimenti les cries quan neixin.
El voltor pot volar a més de 5.000 m, i veure un animal mort a 3km.
El falcó pelegrí és l’ocell més ràpid, en picat pot arribar als 300 km per hora.
L’àguila daurada es precipita sobre la presa a més de 200km per hora.
L’ocell més gran del món és l’estruç i el més petit el colibrí.
El mussol té el coll tan flexible que pot girar-lo completament enrere.
Els corbs es consideren els ocells més intel•ligents.
Les cigonyes representen el símbol del naixement humà, perquè tant el mascle com la femella són uns pares incansables.
Hi ha ocells que viuen en colònies i fan el niu conjuntament; hi poden caber més de cent ocells. Se’n diuen republicans.
Els coloms són els únics que per beure fan servir el seu bec punxegut com si fos una palla.
Un bany de pols neteja el plomatge de l’ocell i a la vegada alleugereix la picor que li produeixen els paràsits.
L’ou més gros és el de l’estruç, que pot pesar 1,7 kg.
L’ou de l’emú pesa uns 600g i és de color verd fosc.
Els ous del colibrí, de 0,5g de pes, són els més petits.
Els rèptils són a la terra des de l'època dels dinosaures. El cocodril és el rèptil més proper als dinosaures. Els rèptils tenen un avantatge: estan protegits a la deshidratació. S'alimenten per la boca. Molts mengen carn, però d'altres s'alimenten d'insectes, un d'ells es el camaleó.
Caminen i tenen les potes curtes, excepte les serps, que repten per terra. Molts d'ells pugen per les parets. N'hi ha que són molt ràpids. N'hi ha que no ho són tant, com per exemple, la tortuga.
Tots es reprodueixen per ous, però no dins l'aigua, perquè s'ofegarien. El seu cos gairebé sempre esta cobert per escates, excepte la tortuga que té una closca. Viuen en molts llocs del món. A Austràlia hi ha molts cocodrils i molts altres rèptils. Gairebé tots viuen a terra.
Llangardaixos, sargantanes i camaleons en són un exemple. La major part d'ells viuen en llocs càlids i secs. Aquest és el cas del camaleó comú, que habita a África i en alguns llocs del sud de la Península Iberica. Es mouen saltant i posseeixen una llengua, extensible i enganxosa, amb la que atrapen als insectes de la qual s'alimenten. Una de les seves característiques principals es el mimetisme; és a dir, acoplen el seu color a l'entorn que els rodeja, per passar desapercebuts davant dels seus possibles atacants.
Escamosos: Els ofidis, les serps
Aquests rèptils no tenen potes i en el seu cos, llarg i cilíndric, no es distingeix el cap de la cua. La seva mirada es fixa degut a que les seves parpelles estan soldades i són transparents. La seva boca es dilatable i per això poden empassar-se preses més grans que ells, com per exemple petits mamífers, llangardaixos i granotes, que requereixen una digestió d'uns quants dies. Alguns ofidis arriben a tenir un gran tamany i uns altres són més verinosos.
Els quelonis: les tortugues
Les tortugues es caracteritzen per tenir el cos recobert per una closca resistent, formada per plaques còrnies i del qual només sobresurten les potes davanteres i el cap, per davant, i la cua i les potes posteriors, per darrera. Unes viuen en llocs càlids i unes altres són marines o d'aigua dolça. La majoria de tortugues són herbívores. Les tortugues terrestres es mouen molt poc a poc, d'aquí ve la frase "ser més lent que una tortuga".
Els cocodrilians
De tots els rèptils ells són els més grans. Tenen forma de llangardaix, però arriben a mesurar10 metres de llarg. Solen habitar als càlids i cabalosos rius africans, asiàtics i americans. Tenen una robusta cua, aixafada lateralment, que els serveix de timó. La boca, proveïda de terribles dents, és de gran tamany.
L'alimentació: Què i com mengen ?
Fet per Laura Maillo
Els cocodrils mengen una mica de tot: granotes, insectes, peixos, ocells i també són capaços de capturar i menjar grans mamífers com cérvols o vaques que estiguin bevent aigua a la riba d’un riu. Els cocodrils no poden treure la llengua, sols realitzen 50 menjades a l'any.
Els llangardaixos s'alimenten d'insectes igual que el camaleó. A la nit caminen per les parets i es posen a prop de les llums que estan enceses perquè hi ha molts insectes i són més fàcils de caçar.
Les tortugues mengen herba i carn. Tenen la boca petita però fan una mossegada gran i s'ho van empassant sense deixar-ho caure a terra.
La reproducció: Com venen al món ?
Les tortugues poden sobreviure de manera sorprenent a lesions severes en la closca, i les escletxes profundes o les porcions desaparegudes de teixit poden reomplir-se d’os i curar-se. En algunes tortugues els falten escuts i la closca es coreix amb pell.
Les closques de moltes espècies de tortugues presenten colors brillants amb motius originals que permeten als individus de les mateixes espècies identificar-se a certa distància.
Les tortugues es desplacen nedant i arrossegant-se, caminant van molt lentes i nedant més ràpid.
- Canviar de pell com de pijama
ELS REPTILS
Els rèptils són a la terra des de l'època dels dinosaures. El cocodril és el rèptil més proper als dinosaures. Els rèptils tenen un avantatge: estan protegits a la deshidratació. S'alimenten per la boca. Molts mengen carn, però d'altres s'alimenten d'insectes, un d'ells es el camaleó.
Caminen i tenen les potes curtes, excepte les serps, que repten per terra. Molts d'ells pugen per les parets. N'hi ha que són molt ràpids. N'hi ha que no ho són tant, com per exemple, la tortuga.
Tots es reprodueixen per ous, però no dins l'aigua, perquè s'ofegarien. El seu cos gairebé sempre esta cobert per escates, excepte la tortuga que té una closca. Viuen en molts llocs del món. A Austràlia hi ha molts cocodrils i molts altres rèptils. Gairebé tots viuen a terra.
Classes de rèptils: De quins tipus n'hi ha ?
Fet per Albert Sánchez
N'hi ha de quatre tipus:
Escamosos: Els saures
Llangardaixos, sargantanes i camaleons en són un exemple. La major part d'ells viuen en llocs càlids i secs. Aquest és el cas del camaleó comú, que habita a África i en alguns llocs del sud de la Península Iberica. Es mouen saltant i posseeixen una llengua, extensible i enganxosa, amb la que atrapen als insectes de la qual s'alimenten. Una de les seves característiques principals es el mimetisme; és a dir, acoplen el seu color a l'entorn que els rodeja, per passar desapercebuts davant dels seus possibles atacants.
Escamosos: Els ofidis, les serps
Aquests rèptils no tenen potes i en el seu cos, llarg i cilíndric, no es distingeix el cap de la cua. La seva mirada es fixa degut a que les seves parpelles estan soldades i són transparents. La seva boca es dilatable i per això poden empassar-se preses més grans que ells, com per exemple petits mamífers, llangardaixos i granotes, que requereixen una digestió d'uns quants dies. Alguns ofidis arriben a tenir un gran tamany i uns altres són més verinosos.
Els quelonis: les tortugues
Les tortugues es caracteritzen per tenir el cos recobert per una closca resistent, formada per plaques còrnies i del qual només sobresurten les potes davanteres i el cap, per davant, i la cua i les potes posteriors, per darrera. Unes viuen en llocs càlids i unes altres són marines o d'aigua dolça. La majoria de tortugues són herbívores. Les tortugues terrestres es mouen molt poc a poc, d'aquí ve la frase "ser més lent que una tortuga".
Els cocodrilians
De tots els rèptils ells són els més grans. Tenen forma de llangardaix, però arriben a mesurar10 metres de llarg. Solen habitar als càlids i cabalosos rius africans, asiàtics i americans. Tenen una robusta cua, aixafada lateralment, que els serveix de timó. La boca, proveïda de terribles dents, és de gran tamany.
L'alimentació: Què i com mengen ?
Fet per Laura Maillo
Els camaleons s'alimenten d'insectes. Els cacen dalt una branca d'un arbre, esperen que algun insecte passi i quan passa estira la llengua i se'ls empassa.
Les serps mengen petits vertebrats, com ocells, rosegadors, peixos. La cobra estreny les seves preses i les mossega, llavors desprèn el seu verí i se l'empassa sense mastegar.
Els llangardaixos s'alimenten d'insectes igual que el camaleó. A la nit caminen per les parets i es posen a prop de les llums que estan enceses perquè hi ha molts insectes i són més fàcils de caçar.
Les tortugues mengen herba i carn. Tenen la boca petita però fan una mossegada gran i s'ho van empassant sense deixar-ho caure a terra.
La reproducció: Com venen al món ?
Fet per Laia Polo i Prof. Manel
Els rèptils neixen d'ous durs i resistents que la femella enterra. Per això diem que són animals ovípars. L'època de reproducció es a la primavera. En aquella època els rèptils són molt violents i lluiten entre ells.
L'ou, que té una closca protectora, posseeix una substància que proporciona a l'embrió un medi aquàtic i una gran vesícula que li permet alimentar-se durant el desenvolupament en l'interior de l'ou.
La cobra també pon ous i els dels altres se'ls menja. Com moltes altres serps. La majoria de temps se'l passa enroscada al seu voltant.
Els llangardaixos tenen ous, els cuiden i no els deixen sols ni un moment.
El cocodril pon ous, els cuiden molt i quan neixen els deixen sols. Solen tenir entre 20 i 25 ous.
La tortuga pon els ous dins un forat a la platja i els tapa, quan surten les cries es posen dins el mar i fan la seva vida
La tortuga: Amb la casa a sobre
Fet per Goya Platero
Les tortugues són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca. La closca o cuirassa està formada generalment per plaques òssies. La columna vertebral i les costelles es fusionen formen plaques sota la pell i formen la closca. Exteriorment a la pell, la closca està coberta per escuts, plaques còrnies que la protegeixen de manera més eficaç.
Les tortugues poden sobreviure de manera sorprenent a lesions severes en la closca, i les escletxes profundes o les porcions desaparegudes de teixit poden reomplir-se d’os i curar-se. En algunes tortugues els falten escuts i la closca es coreix amb pell.
Les closques de moltes espècies de tortugues presenten colors brillants amb motius originals que permeten als individus de les mateixes espècies identificar-se a certa distància.
Les tortugues es desplacen nedant i arrossegant-se, caminant van molt lentes i nedant més ràpid.
Curiositats dels rèptils: Sabies que ....
Fet per Prof. Manel
- Quin és el veritable color del camaleó?
La seva pell és de tots els colors, perquè segons el lloc on es trobi li canvia.
- Com es defensen els llangardaixos?
Si els trepitgen la cua la deixen anar i s'escapen, després els hi neix una altra cua.
- Muden la pell, les serps?
Diverses vegades a l'any les serps canvien la pell perquè se'ls desgasta o perquè, en créixer elles, els queda petita.
- La serp i l'escorpí fan un pacte
Les serps que viuen al desert i es fan un forat que els serveix de cau, els escorpins i van i es queden al forat amb la serp a canvi de que l'escorpí la protegeixi dels humans que les volen agafar per fer-ne pells o vendre-les.
- Canviar de pell com de pijama
Quan el rèptil creix, ha de canviar la pell per una de nova; la pell vella rep el nom de muda. Molts de nosaltres hem vist als zoològics mudes de serp que semblen ben bé pijames de l'animal.
- De què li serveix la llengua, al dragó de Komodo?
La seva llengua recull petites mol•lécules que estan a les penjades de les seves preses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada